Inici

La Garrotxa: agricultura i productes alimentaris locals
per Juanjo Cáceres , Elena Espeitx
dimecres 14 de gener de 2004.
Versió per imprimir     PDF 339K
P�ines:  0  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  12  13  14  15  16  >>

1. EL CONCEPTE DE PRODUCTES LOCALS

En el nostre treball, hem escollit referir-nos a les produccions que analitzem com a "productes locals". Aquesta elecció terminològica, en principi, no identificaria suficientment el tipus de productes als quals fem referència, ja que, en un sentit ampli, un producte local seria tot aquell que es produeix dins un territori determinat, però no és aquesta l'accepció que se li vol donar en aquest cas.

En el marc d'aquest projecte, quan parlem de productes locals ens referim, d'una banda, als productes, transformats o no, que es produeixen o s'elaboren i que s'han produït o elaborat en un territori determinat "al llarg del temps". "Al llarg del temps” vol dir, en aquest cas, des d'abans de la introducció massiva dels conreus comercials, que han desplaçat les varietats locals; de la ramaderia intensiva, que en molts casos es tradueix en la pràctica desaparició de les races locals o la seva marginació a l'autoconsum, i de la substitució progressiva dels productes d'elaboració domèstica pels de l'agroindústria. És a dir, aquesta categoria que anomenem “productes alimentaris locals” es construeix en bona mesura en contraposició als models de producció i de consum alimentari hegemònic aquestes darreres dècades.

Les terminologies existents per referir-se a les produccions vinculades a un territori són molt variades i cobren sentits diferents segons la funció que se'ls hi vol donar. Un dels conceptes més destacat a la comarca i que s'empra per referir-se a les varietats de plantes tradicionals al territori és el de "varietats velles". Aquesta definició, segons Guillem Arribas, és més apropiada que autòctona o tradicional. Els agricultors han fet circular molt al llarg del temps les llavors entre els territoris, per la qual cosa poden haver estat molt de temps en un territori però no ser exclusives d'aquell i el terme "autòcton" no esdevé apropiat. D'aquesta manera, les varietats s'adapten a diferents zones i esdevenen locals i en aclimatar-se, poden constituir subvarietats o estirps locals. En aquest procés d'adaptació, les varietats experimenten una diferenciació fenotípica, pròpia de l'adaptació a les condicions eco-agrícoles del territori, però també, en alguns casos, genotípica, per l'intercanvi genètic amb altres varietats conreades en aquell territori. Aquestes raons fan d'aquesta terminologia que posa l'accent en l'antiguitat relativa de la presència d'una varietat en un territori i en l'adaptació al medi d'aquella un concepte útil.

Altra concepte que serveix freqüentment per denominar algunes produccions locals és el de "producte de la terra". L'expressió "productes de la terra" prové de la francesa "produits de terroir". Es tracta d'una expressió que es comença a estendre a principis dels noranta i que cada cop s'utilitza més per part pels productors i els distribuidors, per tal de donar una imatge valoradora als productes alimentaris locals. Si bé la noció francesa de "terroir" és relativament precisa, és a dir, designa un medi que presenta unes característiques físiques (tipus de sòl, clima, etc.) i culturals específiques, la de "produits du terroir" és més imprecisa. Associat al terme "produit", fa referència a la seva dimensió social i reprèn la noció de regió, de territori, però no des de una concepció natural sinó més aviat com una construcció social. El "terroir" és un territori rural, on es desenvolupa la cultura local. Això suposa que com a productes de la terra es denominin aquells que tenen una vinculació forta amb el territori i que aquesta vinculació amb el lloc de producció hagi de tenir una profunditat històrica i cultural. Un producte local només és considerat un producte de la terra en la mesura que hagi estat produït i/o elaborat "des de sempre", "tradicionalment", en un lloc determinat, per la qual cosa aquests productes han d'estar associats a tot un conjunt d'aprenentatges, de sabers, de pràctiques específiques.

La construcció d'aquestes categories de productes apareix en un moment en què es planteja, des de diferents àmbits i per diferents motius, la necessitat de buscar models productius i alimentaris alternatius. Els arguments principals que s'utilitzen per explicar aquesta necessitat, com ja s'ha comentat, són de diferent ordre: un desenvolupament local sostenible; un turisme rural poc depredador i ben integrat en un territori, des del punt de vista ambiental, econòmic i social; el manteniment de la diversitat biològica; el manteniment de la diversitat cultural i el manteniment de la diversitat alimentària. Aquesta dimensió dels productes “locals” fa que els productes de conreu ecològic o els productes elaborats amb tècniques artesanes (formatges, embotits, mel, pastisseria, etc.) encara que no “tradicionals”, és a dir, que no s'hagin elaborat des de fa temps en el lloc de la mateixa manera, s'incloguin en aquesta categoria. Aquests “nous productes locals”, tot i no compartir tots els elements que es consideren constitutius de l'especificitat dels “productes de la terra”, és a dir, un vincle intens amb el territori documentat al llarg del temps i percebut com a identitari per la població local, comparteixen una característica fonamental que fa que se'ls equipari: formen part d'aquests models alternatius que acabem d'esmentar, i, per tant, els arguments indicats són pràcticament idèntics (integració en un desenvolupament rural sostenible i en el turisme rural, manteniment de la diversitat biològica, cultural i social, manteniment de la diversitat alimentària).

D'altra banda, "els nous productes locals", actuen en molta força des de la perspectiva d'una vessant que cada cop pren més relleu en l'àmbit alimentari, el de la “seguretat alimentària”. Cal tenir en compte que algunes de les característiques que s'atorga als productes “locals” són molt eficaces en l'àmbit de les representacions i que actuen sovint amb més força que les meres referències al passat. D'altra banda, fins i tot els productes considerats “de la terra” en un sentit més estricte, poden ser també considerats nous productes, en canviar totalment la seva lògica de producció i de consum i el seu paper en el teixit socioeconòmic local. Intentar establir distincions rígides entre uns i altres no té doncs gaire sentit, perquè tant si són autòctons i ben arrelats en el temps com si no, comparteixen actualment una lògica i unes funcions comunes, i s'integren en les mateixes representacions.

És evident que els “escàndols” alimentaris d'aquests darrers temps juguen un paper en aquest sentit i que estan contribuint, a hores d'ara, a que es puguin valorar més determinats models de producció que encaixen molt bé en la nostra definició de productes alimentaris locals. Ara bé, aquesta valoració no té, de cap manera, un caràcter patrimonial ni identitari, sinó que respon a uns altres plantejaments, a unes altres motivacions. Amb tot, de la mateixa manera que la valoració “patrimonial” s'entén i s'explica en un determinat context social, econòmic i cultural, aquesta valoració d'unes produccions locals “més segures” per la salut també apareix en un determinat context i s'explica per aquest. Si la valoració de les produccions locals, de les formes d'elaboració artesanes, es produeix per motivacions diferents, tant és. Que segueixin “vives” és el que cal, per què compleixen una funció de manteniment de la diversitat i de l'especificitat local, en el sentit més ampli: biodiversitat, diversitat social, diversitat cultural, diversitat alimentària. És evident que han canviat -i canviaran encara més- els agents, les motivacions, tant dels qui produeixen com dels qui els consumeixen, les formes de consum, fins i tot poden canviar els productes mateixos, però és que el patrimoni, com nosaltres l'entenem, és quelcom que canvia constantment, i que es va construint segons li dóna forma i l'interpreta la societat que el pensa i que el valora.

P�ines:  0  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  12  13  14  15  16  >>


contacte@seiahs.info