6.4. Canvis en la formes de producció: l'agricultura ecològica

L'agricultura ecològica és un subsector en expansió, tant a Catalunya com a la resta d'Europa. La producció ecològica es troba regulada pel reglament europeu (CEE 2092/91). La regulació a Catalunya de la producció depèn del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE), creat el 1994.

El desenvolupament de l'agricultura ecològica a Catalunya és bastant recent. Malgrat que Catalunya va ser una comarca pionera en el desenvolupament d'aquest forma de producció, actualment resta pel darrera d'altres àrees de la Península Ibèrica com Andalusia o Extremadura i dels països del centre i el nord d'Europa. A la dècada dels vuitanta, l'agricultura ecològica va veure's impulsada per neorurals i gent jove que s'incorporava a l'agricultura o que volia reconvertir les explotacions, dins d'un context també de desenvolupament del pensament i el moviment ecologista que va tenir lloc durant aquella dècada a Catalunya. Aquest primer impuls va suposar l'assoliment ràpid d'un cert volum de producció i una forta integració associativa, recolzat per la implantació de la primera escola especialitzada en agricultura ecològica, l'Escola Agrària de Manresa. Tanmateix, aquest impuls va experimentar un fort fre en la dècada següent. Segons diferents agricultors i ramaders que s'hi dediquen, aquest va venir motivat per la manca de suport institucional del govern autonòmic o per la manca d'interès per part dels grans sindicats agrícoles. Aquesta manca de suport institucional s'explica en part per una major atenció vers les indústries de transformació, vers el desenvolupament del turisme rural i també per una aposta més decidida vers l'agricultura integrada. Paral·lelament, en aquella mateixa dècada,. comunitats autònomes com Andalusia o Extremadura van desenvolupar diferents línies de suport vers la producció ecològica, tant des de les administracions com des de les universitats i centres de recerca, que han permès a aquestes regions esdevenir capdaventeres en la producció i comercialització de productes no elaborats. Amb tot, aquesta situació s'ha començat a corregir en els darrers anys per l'atorgament de nous ajuts, en part gràcies a l'increment de la demanda sobre formes de producció de qualitat derivada de les crisis alimentàries. L'increment recent de la superfície conreada ha estat considerable, especialment gràcies al suport donat per a la conversió en pastures. Pel que fa a la Garrotxa, s'ha experimentat un increment sostingut en el nombre d'explotacions i el total de superfície conreada, si bé són pocs els productors que disposin ja d'una producció orientada clarament a la comercialització i més els que desenvolupen una producció bàsicament d'autoconsum.

Els agricultors que es dediquen a l'agricultura ecològica a la Garrotxa es diferencien normalment de la resta perquè són vinguts de fora de la comarca i van incorporar-se al sector procedents de l'agricultura convencional o d'altres àmbits laborals, impulsats per la voluntat de trobar noves fórmules agrícoles que evitessin els efectes perversos de l'agricultura intensiva sobre el medi ambient i per trobar noves fórmules de viabilitat per a les explotacions agràries. En aquest sentit, comparteixen les inquietuds dels agricultors de la comarca:

“Tots tenim 40 anys però sí. Diguem que el "pagès autòcton", si la seva explotació no li va bé, no pensa en fer una altra cosa, lo que fa és, la pagesia aquí és ramadera, pues fa una indústria. Ara despues està sortint una gent jove que es plantegen fer agroturisme, aquestes coses... És qüestió d'anar plantejant altres coses... Els del fesol de Santa Pau són gent que ha buscat altres coses i hi ha gent que es comença a buscar altres coses. Tinc aquí un veí que se'n reia de mi perquè feia agricultura ecològica, i ell està treballant a la indústria i jo no.” (Entrevista 16, Home, 43, La Canya, 20/11/2000)

Pot afirmar-se que les explotacions d'agricultura ecològica tenen molts elements en comú amb els petits productors de la comarca. Els productors ecològics coincideixen amb els altres en els seus anàlisis respecte el futur de l'agricultura a la comarca i a les dificultats per desenvolupar una agricultura econòmicament viable. Amb tot, els productors ecològics tenen una actitud generalment més optimista. En la majoria dels casos han invertit un gran esforç en posar en marxa una explotació agrícola des de zero i no a partir d'una explotació familiar preexistent i han aconseguit fer-les viables, malgrat els problemes comuns als altres pagesos i l'escàs suport institucional al seu sector. Els nous productors que es van incorporar fa pocs anys consideren que l'agricultura ecològica era l'únic subsector que els hi oferia alguna expectativa, ja que el mercat convencional es troba àmpliament cobert. Els productors consideren que la demanda de productes ecològics és creixent, però els problemes estructurals de l'agricultura a la Garrotxa constitueix per ells un fre en el desenvolupament de l'explotació i l'ampliació i diversificació de l'oferta alimentària.

Els productors ecològics d'horta són els més habituals a la comarca, però també hi ha productors de cereals -blat i blat de moro-, d'aviram i l'any 2000 s'estava posant en marxa una explotació de porcs ecològics. Alguns dels productors d'horta estan començant a elaborar conserves. Les explotacions d'horta acostumen a ser de dimensions petites i els agricultors consideren que es pot assolir un nivell de producció satisfactori amb tres o quatre hectàrees. Quan les explotacions són més grans, normalment els agricultors no la destinen tota l'agricultura ecològica. Pel que fa a la ramaderia bovina, alguns productors han valorat la possibilitat de reconvertir-se cap a la producció ecològica però fins ara no s'han donat casos en aquest sentit:

“Allgunes explotacions tenen l'interès de reconvertir-se cap a una ramaderia més ecològica i d'això som conscients, de que ara que tenen bestiar aquí al Parc estan començant a veure que necessiten, que els hi falta, a que caldria que s'acollissin per reconvertir-se a un tipus de ramaderia més ecològica.” (GD 4, Home, 35, Santa Pau, 7/5/2001)

“Jo ho he valorat però amb una explotació de 150 vaques és molt difícil. Ja es podria fer, ja es podria fer, però les condicions de la gent que treballa en ramaderia ecològica són d'explotacions molt i molt petites. HI han motius tècnics que ho fan difícil. Quan engreixem vedells, trobar cereals ecològics és el més difícil que hi ha, perquè gent que es dediqui a fer cereals ecològics, hi ha molt poca. I jo fer un cercle tancat aquí de cereal i tot, suposaria fer un molí propi, perquè tampoc podria passar amb una cooperativa, és molt complicat. Caldria fer un plantejament a nivell global d'uns quants i fer-ho. A més jo estic treballant amb una Q de qualitat i tampoc m'ha salvat de gaire amb les crisis.” (GD 3, Home, 34, Santa Pau, 5/4/2001)

D'altra banda, diferents productors manifesten desconfiança ver les possibilitats d'integració de les produccions ecològiques als mercats agrícoles:

“La producció ecològica és molt loable i tenim socis que s'hi dediquen, però té unes possibilitats molt limitades. Així com les agrobotigues porten molta gent que està disposada a pagar una mica més, a pagar molt més ja no n'hi ha tanta. És un mercat molt més limitat i molt més car. A més a més, fer ecològica amb totes les seves conseqüències és molt difícil de que ho sigui, perquè la gent ho és a mitges, hi ha molts que ho fan a mitges però nosaltres que coneixem bé el tema, doncs costa molt que ho sigui, perquè cosat, no és fàcil. Pel que fa als aspectes sanitaris, les patates per exemple, si agafen el mildiu i no el tractes, el fong passa a la patata i tu està donant al consumidor un producte infectat, suposadament sense masses problemes però infectat amb fongs i la gent se'ls està cruspint.” (GD AL, Home, 44, Vall d'en Bas, 7/5/2001)

La comercialització dels productes de l'agricultura ecològica es realitza normalment per venda directa en els mercats locals o per cooperatives, quan es tracta d' hortalisses, com en el cas d'Hortec. Hortec és una cooperativa catalana de distribució de productes ecològics que va constituir-se el 1992. Actualment compta amb 23 socis. Els socis d'Hortec no estan obligats a entregar tota la producció a la cooperativa, sinó que tenen la llibertat de realitzar venda directa en el seu territori, com en el cas d'alguns productors garrotxins. Els petits productors acostumen a comercialitzar una part més important de la producció per la Cooperativa que per la venda directa o de manera incipient per servei a domicili, ja que de fet, en ocupar aquestes explotacions una o dues persones, dedicar hores a la venda significa reduir les hores treballades a l'explotació. D'altra banda, el cost superior dels productes d'agricultura ecològica sobre els d'agricultura convencional obliga a que l'associacionisme entre productors o la venda directa siguin els recursos comercials més freqüents -malgrat que no exclusius-, ja que la participació d'altres intermediaris els hi suposa un increment del cost final del producte massa elevat per una producció que ja presenta uns preus finals molt superiors als convencionals.

La sostenibilitat d'uns preus elevats és en part possible gràcies a la demanada creixent de certs segments de població urbana amb alts ingressos, ben disposats a pagar per uns productes als quals se'ls atribueix “més seguretat”, però també incideixen altres causes estructurals. Una és el petit volum del sector; altra la participació d'intermediaris, que com amb els altres conreus suposa un increment en el preu final d'un producte que ja presenta uns costos de producció més cars. Les principals diferències respecte als productes convencionals tenen lloc a la ramaderia, a causa del fort increment que genera haver de garantir un cicle totalment ecològic i que per tan inclou l'alimentació del bestiar i també de la major complexitat dels circuits de distribució i els costos de fer la traçabilitat. També s'afegeix el problema de la baixa disponibilitat de proteïna animal. Amb la producció de soja concentrada al continent americà, tota la soja ecològica cal exportar-la, especialment d'Amèrica del Sud, a uns costos molt elevats, de manera que resulta molt complicar dissenyar una dieta adequada per animals monogàstrics (gallines i porcs especialment). No tots els agents consideren que aquest tipus d'agricultura hagi de ser valorat segons els mateixos paràmetres que laconvencional:

“És més car per la teva butxaca en el moment de pagar, però si sumem tots els costos ambientals que té l'agricultura contaminant, que tu també els estàs pagant, no és més cara.” (Entrevista 7, Home, 37, Santa Pau, 26/9/2000)

En una primera etapa, la manca de familiaritat dels productors amb la realització d'una agricultura sense productes químics va repercutir negativament en els seus productes, l'aspecte dels quals era molt menys atractius que els de producció convencional i es trobaven sotmesos a una producció baixa i irregular. Actualment, amb l'experiència acumulada pels productors, els intercanvis d'experiències, l'activitat de l'Escola Agrària de Manresa i la creació en el marc dels sindicats agraris o de les cooperatives de cursos de formació, aquests problemes s'han anat resolent progressivament. L'IES Garrotxa també ha fet contribucions intermitents a la formació en agricultura ecològica, però no de manera anual.

“Primer de tot hi ha un canvi a nivell professional del sector. Jo me'n recordo que els primers productes ecològics eren penosos, però es que era un problema de formació, de manca de coneixement, i de manca de professionalitat. Tu pensa que al sector d'agricultura ecològica cada any s'hi fica gent, que plega. En el cens de la Garrotxa hi ha molta gent que esta inscrita en agricultura ecològica, molt amb estètica hippi i així, però que no produeixen per vendre.” (Entrevista 16, Home, 43, La Canya, 20/11/2000)

“El problema de l'agricultura ecològica és que has de ser molt tècnic, has de ser molt bon agricultor. HI ha un concepte molt equivocat del que és l'agricultura ecològica: consisteix en no tractar, en fer un seguiment, per exemple, d'ecologia de plagues; saber com estas nutrint le splantes, d'on et venen els problemes trobar-hi solucions... Has de ser molt preventiu” (Entrevista 7, Home, 37, Santa Pau, 26/9/2000)

També cal considerar que les variacions en el volum de la producció en el pas de la producció convencional és relativament sensible. Els índex de productivitat de les explotacions indiquen generalment una disminució en les més productives i un increment en les menys, juntament amb un estancament de la resta. En aquest procés, cal considerar un període d'adaptació que dura alguns anys, durant els quals es produeix l'acondicionament i reequilibri del sòl, que la disminució de la productivitat és més sensible. D'altra banda, una producció ecològica poc recolzada per la recerca o mancada sovint d'assessorament especialitzat l'exposa més a uns baixos rendiments dels conreus.

D'altra banda, moltes cooperatives s'ocupen de garantir que els seus socis, com en el cas d'Hortec, estiguin un any a prova per valorar si el producte que fan es de qualitat i si el soci s'integra bé en la demanda de productes que Hortec li fa. D'altra banda, el sector, a mesura que creix, està perfeccionant la regulació, a través d'un major desenvolupament de la normativa del CCPAE i el desenvolupament d'inspeccions més eficaces sobre les explotacions. Alguns informants indiquen que el CCPAE va ser un òrgan sense recursos i capacitat d'exercir les atribucions que li havien estat conferides.

Pel que fa a la normativa catalana de producció ecològica és el producte de l'adaptació de la normativa europea i alguns agents indiquen que han existit certs problemes d'adequació de cada país a la normativa comunitària. La normativa comunitària, com en altres casos, malgrat no presentar grans exigències, genera certes incongruències amb l'agricultura catalana, perquè està més adaptada a les característiques de l'agricultura del nord d'Europa que de la Mediterrània. Aquesta adaptació de la normativa als diferents països encara resulta més complicada en la ramaderia que en l'agricultura, per les diferències en els cicles de cria dels animals.

Un de les qüestions més rellevants des de la perspectiva normativa i en el desenvolupament de l'agricultura ecològica té a veure amb les llavors. A partir del 2000, la llavor havia de ser de producció ecològica -és a dir, havia de provenir d'una planta ecològica-, pero la major part dels productors venen utilitzant en els conreus comercials varietats convencionals, per manca de disponibilitat de llavors ecològiques:

"Fins ara utilitzàvem llavor convencional perquè és la que trobàvem, però ara ja hi ha cases i fins i tot multinacionals que treballen amb llavors ecològiques." (Entrevista 23, Dona, 42, Santa Pau, 12/12/2000)

Tanmateix, a partir del 2004 totes les llavors emprades en agricultura ecològica hauran de ser també ecològiques, en acabar la moratòria que actualment és vigent en aquest sentit. Una solució que alguns productors es plantegen és optar per la utilització de varietats velles de la comarca. Alguns productors desconfien de la qualitat d'aquestes llavors per garantir un bon resultats pels productes conreats o per l'adaptació als gustos actuals de la població local:

"Vaig provar varietats velles, però el consumidor està molt ben acostumat o encara que vulgui ecològic, si envies una cosa feta en agricultura ecològica però més o menys normalitzada, encara, però pastanagues tortes no vol. I això és el que passa amb aquestes llavors, excepte si te les reprodueixes tu i les vas adaptant. Així prefereixo comprar-les, ja que les llavors que hi ha al mercat són bones i estan certificades ... Els problemes ja comencen per trobar llavors, ja que venen de cases d'aquí, no són multinacionals ... Les multinacionals no m'agraden, però si tenen la llavor i és més bona que l'altra, pues que vols que et digui" (Entrevista 23, Dona, 42, Santa Pau, 12/12/2000)

De fet, el procés de tipificació de varietats i certificació és extremadament complicat, complicació que encara augmenta més a causa de la normativa internacional sobre drets de propietat i que explica que el mercat de llavors resti en mans d'empreses multinacionals. La normativa és la mateixa per llavors ecològiques i no ecològiques i obliga que aquestes llavors siguin homogènies, netament diferent a les existents, que tinguin una utilitat agrícola i que mantinguin en el temps les seves propietats. En aquest context, els principals proveïdors de llavors provenen d'empreses del centre i el nord d'Europa i les varietats comercialitzades són millores de les d'aquells territoris. Els intents de fer planters resten en mans de col·lectius, alguns interessats en el manteniment de la biodiversitat agrícola, o bé d'algunes iniciatives més puntuals destinades a promoure les varietats locals, com ara la xarxa de llavors “sembrando e intercambiando”, que també ha iniciat un procés de petició de modificació de llei per possibilitar la certificació de varietats locals o altres.

Entre les iniciatives que s'han engegat en aquest sentit a la Garrotxa, cal destacar la del col·lectiu Ecollavors. Aquest va néixer l'any 1999 a Sales de Llierca, amb l'objectiu de crear un graner de llavors, on actualment es classifiquen i s'emmagatzemen i s'empra un hivernacle per desenvolupar el planter. Aquest col·lectiu distribueix les llavors del planter entre la seva xarxa de col·laboradors, juntament amb uns consells i una guia de seguiment, per tal que cada col·laborador pugui aportar un bon nombre de llavors, que garanteixin la preservació i la distribució. L'any 2000 hi havien una trentena de cases col·laboradores i al graner hi havien 250 llavors d'espècies hortícoles. A banda d'ells, alguns productors amb una vocació clarament comercial ja han optat per utilitzar alguna d'aquestes varietats, com l'enciam del frare. La distribució dels productes de l'agricultura ecològica ha estat molt de temps orientada cap a l'exportació, en particular en les explotacions de dimensions mitjanes, però a mesura que aquesta s'ha anat estenent i que ha sorgit les crisis alimentàries s'ha anat ampliant el mercat intern. En canalitzar-se una part de la producció vers cooperatives com Hortec, el principal mercat al qual s'adreça acostuma a ser Barcelona i l'Àrea Metropolitana. Els principals receptors d'aquesta producció solen ser botigues de dietètica, mentre que en mercats municipals i supermercats la introducció encara és feble encara que en augment.

En producció ecològica, hi ha un retorn a l'estacionalitat dels productes però aquest no sempre és fàcil o possible. Els productors consideren que cal que la població s'acostumi novament a consumir els productes en el temps que correspon, però a alguns productes estacionals, com ara els tomàquets o els carbassons, se'ls hi exigeix una presència constant en els punts de venda. En altres casos, com les patates, les cooperatives han de fer una planificació de conreus en diferents zones de Catalunya, per tal que es produeixin en èpoques de l'any diferent. Un recurs freqüent és recórrer als centres de producció ecològica intensiva que hi ha al sud d'Espanya, per tal de proveir el mercat català. D'altra banda, l'adaptació a l'estacionalitat és major en el cas de la fruita i les hortalisses. En el cas del ous, les dificultats venen de la irregularitat de l'abastament, per la forta variabilitat de la producció d'ous en les gallines o la gran sensibilitat d'aquelles a les variacions metereològiques. Pel que fa la carn de vedella, cal la producció és concentra en un nombre reduït de mesos.

Els productors coincideixen en afirmar que les garanties dels productes ecològics són, com el seu nom indica, “ecològiques”, no pel que fa a la seva qualitat organolèptica. Amb tot, comparteix els avantatges de les produccions extensives i poden tenir la mateixa qualitat:

“L'agricultura ecològica que un producte sigui fet en agricultura ecològica no certifiques que un producte sigui organolèpticament extraordinari, el que assegura es que allò s'ha conreat d'aquella manera. El que passa es que a mes es troba, el productes al no tenir nitrats (el nitrogenat es orgànic), que no està amb urees ni hormones.. Clar, amb nitrats i aigua fas un producte molt més gros, però de sabor menys. Llavors t'ho has de ser molt professional perquè les coses tinguin el seu puntet de gust i tal... De vegades és només una qüestió de maneig i també hi ha coses que no pots fer res, que és una qüestió de temperatura.” (Entrevista 16, Home, 43, La Canya, 20/11/2000)

L'eliminació dels productes de síntesi química abasta tots els herbicides i una part dels plaguicides. Els plaguicides que no són de síntesi química es basen, per exemple, en extractes de plantes que actualment s'estan començant a utilitzar en agricultura ecològica i no ecològica. El refús dels productes fitosanitaris és justificat pels productors com una resposta als efectes mediambientals de la intensificació agrícola i en ocasions com una forma de preveure possibles riscs per la salut. Consideren que les plagues en els camps no són un problema que requereixi de l'eliminació amb plaguicides, que d'una banda són molt cars i de l'altra poden tenir efectes perversos, com es l'augment de la resistència dels insectes o l'eliminació paral·lela dels depredadors naturals d'aquells i accepten que una part de la collita es perdi. Ara bé, també consideren, en aquest cas els productors d'horta, que la no utilització d'herbicides i pesticides és la causa principal de l'encariment dels costos de producció i un factor limitador de la superfície conreada per part de les petites explotacions, on treballa poca mà d'obra.

Els productors ecològics també tenen alguns avantatges importants respecte als altres. En primer lloc, les “crisis alimentàries” els afecten d'una manera lleugerament diferent. L'agricultora ecològica té un perfil ambientalista intrínsec, que els altre sistemes d'explotació intensiva no tenen. En sorgir com una alternativa als efectes negatius de la producció intensiva i a la seva lògica, les dificultats que aquella afronta repercuteixen un augment de la valoració dels productes ecològics:

“Els joves volen plegar (jo no sóc jove perquè tinc 42 anys però bé)”. No, el que passa és que no tens prou quota i fas un projecte. I com que no tens prou quota lletera no te l'aproven. Vols comprar quota lletera i te la deneguen perquè ets petit agricultor. I és clar, te'n dones conte de que només pugen els grossos. L'altra gent volen saber el que fas tu. La gent diu: “Ai collons, aquests se'n surten i són quatre arreplegats!” Perquè la gent creu amb nosaltres, no és més que això. Si féssim trampes...és que tot se sap.” (Entrevista 16, Home, 43, La Canya, 20/11/2000)

Ara bé, els productors consideren també que els mateixos problemes que han afectat la producció alimentària convencional també poden afectar a l'ecològica, a mesura que el sector es vagi ampliant i augmentin les possibilitats que es produeixin fraus. De fet, actualment ja es donen casos de productors ecològics que no segueixen adequadament la normativa. Altra amenaça potencial que alguns productors perceben és que es s'ampliï la producció d'agricultura ecològica en països africans, on la mà d'obra seria més barata i en conseqüència es podrien assolir preus més competitius amb les produccions locals. Des de la seva perspectiva, la reconversió del sector cap a l'agricultura ecològica i la potenciació dels productes elaborats artesanalment és una de les solucions pel sector i es mostren crítics en la conversió de les economies rurals cap a les activitats turístiques:

“La solució que jo veig a nivell global seria que les cooperatives aquestes pugessin una mica aquests artesans, (no els neorurals). Els pagesos normals que vulguin fer alguna cosa, doncs encaminar-lo una mica cap aquí. I que ells ho comercialitzin, això si. Que hi hagi aquest tracte, que és el que ja fan, no? Almenys aquí a la Garrotxa. Ja sé que a nivell global hi ha altres problemes, però almenys els d'aquí hem de mirar de fer coses....perquè sinó no lliga la cosa. Jo penso que si volen fer alguna cosa per l'agricultura hauria d'anar per aquí. I si no va per aquí, fer camps de golf, restaurar les vivendes i engegar quatre vaques per fer paisatge. “ (GD 4, Home, 38, Santa Pau, 7/5/2001)

Cal advertir que l'adopció d'uns models de producció intensius i de formes de comerç de llarga distància poden qüestionat algunes de les propietats que s'atribueixen als productes ecològics, atès que la producció ecològica disposa d'unes propietats específiques que li venen conferides per naturalesa -la no utilització de productes fitosanitaris- i d'altres addicionals, que se li suposen i que són significatives pels consumidors de productes ecològics En part això és degut a que actualment l'agricultura ecològica es troba vinculada a circuits de comercialització curts, motiu pel quals els productes poden ser collits en el moment òptim, comercialitzar-se de forma immediata i presentar una qualitat nutricional i organolèptica idònia. Si en la producció ecològica acaben imposant-se formes de producció intensiva, perdrà una bona part dels seus valors pels consumidors. En un context d'inici del desenvolupament d'aquest tipus d'agricultura, el transport a llarga distància pot motivar-se per la demanda que es realitza, tant pels menors costos dels productes en unes àrees que altres com per l'especialització d'algunes àrees en determinats tipus de productes, amb el risc que això comporta de perdre aquest valor diferencial, tan rellevant d'altra banda en la valoració dels productes locals.