6.7. Altres formes de potenciació de la qualitat

La potenciació de la qualitat s'enfoca també sobre altres estratègies, segons el tipus d'explotació i les seves necessitats, sense adoptar una forma de producció ecològica o integrada. Pels ramaders, un dels àmbits d'actuació possibles el dóna concentrar-se en l'alimentació dels ramats. Les formes d'alimentació del bestiar constitueixen un dels factors bàsics de la qualitat dels productes comarcals. La Garrotxa adreça una bona part de la producció agrícola als farratges, per la qual cosa diferents productors basen l'alimentació dels seus animals en la utilització exclusiva de farratges vegetals. Aquest és el cas de la Cooperativa La Fageda:

“No utilitzem pinsos compostos, ni utilitzem subproductes de mercat com polpes de fruita i totes aquestes coses que utilitza el gran productor lleter, que només fa llet industrial per vendre-la i intenta buscar la alimentació més barata possible per obtenir el màxims nombre de litres possibles. Nosaltres fem una llet que és per a nosaltres, per fer iogurts, i necessites que aquella llet tingui unes quantitats de proteïnes i de greixos. Això es dóna una mica per la genètica de la bèstia però sobretot per l'alimentació. Llavors utilitzem blat de moro, userda, ordi i farines dessecades. Això et dona la quantitat de proteïnes i greixos necessàries, sense afegits, sense utilitzar productes animals ... Llavors el que passa quan fas farratges naturals és que quasi tots els vegetals són pobres en proteïnes -hidrats de carboni en porten molts- i això ho superes afegint soja.” (Entrevista 6, Home, 41, Santa Pau, 26/9/2000)

L'atenció a l'alimentació del bestiar inclou a la Cooperativa la Fageda el seguiment de dietes diferenciadesperpart de les vaques. La dieta de cada vaca depèn de la producció lletera que cadascuna té a cada moment. Els farratges són preparats per la mateixa Cooperativa, que disposa de capacitat per emmagatzemar més de 3 milions de quilos de blat de moro:

“Cada vaca té una dieta diferenciada. El veterinari et diu si necessites dietes de producció, dietes molt més calòriques. Les vaques que estan al pic de la producció mengen això en gran quantitat i les que estan descansant mengen menys per no engreixar-se, perquè si estan descansant no estan treballant, i si mengen molt s'engreixaran i no es convenient ... Cada cop que treus una part de blat de moro has de fer l'analítica per saber si és correcte o no, perquè podia haver contaminació i matar les vaques. Llavors has d'estar constantment valorant la riquesa d'aquest producte, si està millor o pitjor fermentat, les calories que porten...” (Entrevista 6, Home, 41, Santa Pau, 26/9/2000)

La producció de pinsos de la SAT Vall d'en Bas va orientada també a la fabricació de pinsos de qualitat i s'adreça als ramats de la comarca:

“Aquí sempre hem fabricat pinsos molt nobles. Això ens ha fet de vegades poc competitius i no hem arribat a tot arreu en quilos, però sempre hem anat amb un pinso molt tradicional: ordi, soix, blat de moro i ja està. Fins i tot hem tingut clients que no els fem el pinso amb materials que no hi volem posar.” (Entrevista 15, Home, 39, Vall d'en Bas, 20/11/2000)

Considerant els valors mediambientals de la comarca i l'alt percentatge de territori que es troba recollit en el PEIN, el control de l'impacte de les activitats agroramaderes sobre el territori esdevé també una prioritat per alguns agents desenvolupar una oferta agroalimentària de qualitat i la defensa de criteris de desenvolupament socioeconòmic basats en la sostenibilitat. En aquest sentit, el paper del PNZVG és essencial, ja que com a responsable de la gestió del territori estableix unes limitacions a les activitats que s'estableixen a l'interior. Unes limitacions que no sempre sembla que es respectin:

“Diria que som l'únic veí del Parc que funcionem com cal. Som els únic que els hi tenim respecte. Tenim que ser amics, no ens tenim que fer mal i si vosaltres teniu unes normatives, nosaltres les complim a rajatabla.” (Entrevista 6, Home, 41, Santa Pau, 26/9/2000)

En el marc d'un procés d'intensificació de la ramaderia, la concentració dels ramats genera problemes de diferent ordre segons el tipus de bestiar estabulat. Els problemes mediambientals associats a les cabanes de vaques lleteres venen donats per la seva concentració, que posen en perill la qualitat de les aigües superficials a causa dels excrements líquids i sòlids. Per aquest motiu, el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa estableix una limitació a la quantitat de bestiar segons el tipus de granja de vaques de què es disposa. En el cas de la Cooperativa la Fageda, la limitació s'estableix en 300 animals productors aproximadament. La Cooperativa disposava el novembre del 2000 de 172, per la qual cosa tenia un marge suficient d'ampliació de producció, el qual, d'altra banda, estava disposada assolir. Els animals que no són productors, és a dir, vedells de menys de 3 mesos, vaques en descans de producció o vaques en estat de prepart, són estabulades en una altra granja. Aquesta ampliació anirà acompanyada d'altres mesures, com ara l'ampliació dels magatzems del blat de moro i la construcció d'una nova bassa de purins.

Des del Parc Natural es considera que cal potenciar la reconversió de les granges de bestiar, ja que la intensificació de les produccions agràries està generant també alguns efectes perversos a zones fèrtils, com ara la Vall d'en Bas.

“Els tractaments veterinaris, els pinsos i tot plegat són pràcticament ecològics. Canviar sectors que són irreconvertibles com són les granges integrades de porcí és impossinl, en canvi aquí la major part de la producció que hi ha -excepte aquesta integrada- seria molt fàcilment convertible.” (Entrevista 7, Home, 37, Santa Pau, 26/9/2000)

“S'han fet uns estudis de sòls i s'ha vist que l'ús de maquinària pesada està segellant els camps, impermeabilitzant-los o provocant que no hi hagi tanta infiltració d'aigües a través dels camps ... És una conseqüència a llarga de tot aquest procés” (GD 4, Home, 35, Santa Pau, 7/5/2001)