6. AGRICULTURA I PRODUCTES LOCALS

Com veiem, les tendències generals de l'agricultura es reprodueixen a tots els territoris de manera similar, malgrat que existeixin diferents intensitats. En particular, és comú la pèrdua de pes específic de l'activitat agroramadera en el conjunt de l'economia i l'expulsió de mà d'obra del sector. Malgrat que Espanya no va entrar en la CEE fins el 1986, el fet és que els processos econòmics que ha travessat el territori català han estat similars als de la resta de països europeus, la qual cosa indica que, en bona mesura, és en l'àmbit de l'economia i de la societat i no el de la política on cal buscar les causes per les quals es produeixen aquestes transformacions i les fórmules per fer rendibles determinats tipus de produccions.

Les innovacions tecnològiques generades per la indústria alimentària han potenciat i alimentat uns models de producció alimentària que podríem denominar hegemònics i que ben bé es podria dir que segueixen lògiques radicalment oposades a la dels productes locals. Mantenir uns preus molt baixos i incrementar la productivitat és la lògica hegemònica de la producció alimentària; uns preus més alts i una productivitat bàsica és el que caracteritza els productes locals. El producte local juga un rol important dins la representació dels territoris, particularment vers el turisme, però els productes alimentaris estan cada cop menys arrelats a un lloc de producció i s'orienten al mercat global. D'altra banda, el producte local es troba arrelat a les explotacions de dimensions petites, on l'increment de la productivitat resulta difícil i costós, mentre les línies estratègiques de desenvolupament agrícola aposten per models d'explotació de mitjanes o grans dimensions. En aquestes condicions cal situar l'anàlisi de les funcions i possibilitats dels productes locals agraris garrotxins.