6.1. El paisatge agrari a la Garrotxa

Els productes agrícoles locals de la Garrotxa ocupen, en el marc de l'activitat agrària, un espai marginal o de poc pes específic, es tracti de vells o de nous productes locals. Un pes específic menor, malgrat l'interès que han anant adquirint en aquests darrers anys i les iniciatives que s'han anat posant en marxa. Durant la segona meitat del segle XX, l'orientació creixent de l'activitat agrària cap a la comercialització i la disminució de la producció per l'autoconsum va suposar a la Garrotxa el desenvolupament massiu de les produccions cerealístiques i la intensificació de la producció ramadera, el resultat de les quals ha estat, d'una banda, la disminució de la superfície conreada i del nombre d'explotacions, i de l'altra, la hiperespecialització de les explotacions, el predomini de la ramaderia sobre l'agricultura i l'abandonament progressiu dels models d'explotacions caracteritzats per a la multiproducció. La intensificació es va accelerar a partir dels anys 70, amb els treballs de drenatge i concentració parcelària realitzats a la Vall d'en Bas i als municipis veïns. Paral·lelament a aquest procés va produir-se una disminució de la superfície cultivada i de les zones de pastoreig i un fort increment de la superfície forestal. Els cereals ocupaven el 1997 prop de la meitat de les terres conreades de la comarca, especialment el blat de moro, gràcies a la promoció de la producció a través dels ajuts de la CE, el qual ha homogeneïtzat fortament el paisatge agrari de la Garrotxa. El conreu de blat de moro es troba totalment mecanitzat i dóna uns altíssims rendiments de productivitat, gràcies a l'elevada pluviometria de la comarca, que fa d'ella la segona de Catalunya en rendiments d'aquests. Però en l'actualitat, malgrat els avantatges climàtics de la comarca per aquest conreu, sense aquests ajuts, el volum de producció de blat de moro no seria sostenible en el mercat, motiu pel qual alguns agricultors consideren urgent substituir el conreu.

“El blat de moro està penjant d'un fil per les subvencions i si ara pel tema de les vaques boges i els malbarataments que s'han fet per aquest motiu es retalla la PAC i s'elimina la subvenció, el blat de moro queda totalment fora de competitivitat.” (GD AL, Home, 44, Vall d'en Bas, 7/5/2000)

L'altre gran grup de conreus presents a la Garrotxa, són els ferratgers, que tenen com a destinació l'alimentació animal i adopten un paper complementari d'altres produccions agrícoles i ramaderes.

Pel que fa a l'àmbit ramader, durant els anys setanta va produir-se una forta especialització en la producció de ramat de llet. Tanmateix, amb l'entrada d'Espanya a la CEE i la incorporació a la Política Agrària Comuna, va haver-se d'encetar un procés d'abandonament de la producció lletera, a través de diferents línies d'ajustament. Amb l'aplicació de les quotes de producció, el sis plans d'abandonament de la producció lletera van portar a molts vaquers a passar de l'engreix de boví lleter a boví de carn. Tanmateix, la producció de llet, abasta a més de dues-centes explotacions i continua essent una de les especialitzacions més modernes i punteres de les comarques gironines. Nestlé, Ato i Ram van ser les primeres empreses responsables de recollida de llet, però des de mitjan dels anys vuitanta bona part de la producció va destinar-se a la comercialització en fresc o en formatge transformat, sota la denominació “Llet de les Valls d'Olot”. Les dades de producció de llet indiquen que la producció s'incrementa però molt per sota del percentatge total a Catalunya. La producció a la Garrotxa va passar de 26.121 tones el 1995 a 29.673 el 1999, mentre que en el conjunt de Catalunya ho va fer de 584.797 a 694.260. L'ampliació de la quota lletera constitueix una de les majors dificultats per alguns petits productors de productes lactis de la comarca. La promoció del bestiar industrial ha estat fortament incentivada pel desenvolupament de la indústria agroalimentària de dins i fora de la comarca. L'engreix de porcs i de vedells es detecta a les zones productores de llet, mentre que l'engreix d'aviram es troba en l'àmbit oriental de l'Alta Garrotxa per proximitat als centres de transformació.

La ramaderia intensiva basada en l'engreix de porcs i vedells i la producció de cereals i farratges són els trets fonamentals de l‘activitat agrària de la comarca en l'actualitat. Altres conreus rellevants a Catalunya, com la fruita seca, l'olivera o la vinya són quasi inexistents o tenen una mínima importància. Més rellevància tenen els conreus industrials, en particular el de gira-sol, malgrat que el seu conreu ha retrocedit darrerament. Pel que fa a la patata, actualment està experimentant una revifalla a la Vall d'en Bas. Les lleguminoses també tenen una certa importància, especialment els fesols. Pel que fa a la producció de fruita fresca no ha assolit uns nivells de producció rellevant. La fruticultura, sempre va constituir una activitat agrària marginal, però els treballs realitzats per Guillem Arribas demostren l'existència de varietats actualment extingides o pràcticament desaparegudes de la comarca, a les quals s'atribuïa uns usos i funcions domèstics. Aquestes varietats no formen part actualment de la producció agrària garrotxina. Tampoc la introducció de les varietats comercials (especialment de pomes, peres i prèssec) i el desenvolupament dels conreus de regadiu va estimular la producció de fruita a la comarca, que s'ha concentrat essencialment a les comarques gironines del Gironès, l'Alt i el Baix Empordà. L'absència de fruiters és una situació que comparteixen la resta de comarques pirinenques i amb més intensitat encara algunes d'elles: la Val d'Aran, el Ripollès o el Berguedà. L'horticultura també va experimentar un procés similar. També han desaparegut alguns sistemes de conreu tradicionals, com l'associació de blat de moro amb mongeta i carbassa. Finalment, una petita producció de vi estimula el conreu de vinyes, mentre que els cítrics i els conreus llenyosos són absents de la comarca.

En aquest context, els productes agraris locals de la Garrotxa constitueixen conreus de tercer ordre dins de l'estructura agrària comarcal o bé conreus marginals. Entre els conreus marginals, hi han els conreus basats en varietats velles de la comarca, la major part dels quals actualment es troben en vies d'extinció. En els conreus predominants, les varietats comercials de blat de moro han marginat completament les varietats locals, que només són conreades per un nombre reduït de productors que es destinen, sobretot, a l'elaboració de farines per fer farinetes. Paral·lelament, s'ha conservat i intentat recuperar tímidament un conreu més específic com el fajol, però experimenta grans dificultats de desenvolupament. Pel que fa als fruiters basats en varietats locals, la conservació depèn sobretot del Centre de Plantes Conreades de Can Jordà i les varietats amb prou feines es comercialitzen. Més repercussió tenen els fesols i les patates de la Vall d'en Bas, però una part dels primers no provenen de varietats locals, mentre que les patates són totes varietats comercials.

Amb tot, en un context agrari com el català, on les varietats velles de productes es troben a punt de desaparèixer, els valors medi ambientals del territori i unes formes de producció respectuoses i medi ambient cobren una gran importància, motiu pel qual les formes de producció integrades, com en el cas de les patates, i especialment les formes d'agricultura i ramaderia ecològica poden ser altament valorades per la seva qualitat. Ambdós tipus de produccions estan cobrant importància dins la comarca i poden generar noves possibilitats de incrementar el volum i els tipus de produccions locals.